Go to Top

La Grècia clàssica

 

 

En els últims anys, les noves tecnologies sobre l’anàlisi genètica de les restes humanes estan perfeccionant els nostres coneixements sobre la Prehistòria, atès que ens permeten conèixer amb exactitud les rutes que van seguir els diferents pobles de l’espècie dels Humans quan, procedents d’Àfrica, es van expandir per tots els continents.

L’última edat de gel va començar fa cent deu mil anys i va tenir el seu màxim fa uns vint mil anys. Llavors, grups d’humans ja colonitzaven Àsia i el sud d’Europa, ajudats pels seus amics els gossos. El nivell del mar era llavors cent metres inferior a l’actual, on alguns Humans van travessar les terres de l’estret de Bering i van colonitzar Amèrica. L’espècie dels Neandertals ja s’havia extingit.

El canvi climàtic va continuar i en les terres dels rius Tigris i Eufrates, dels grans rius asiàtics i en l’horta del Nil va florir l’agricultura. Per fi el treball d’uns pocs podia alimentar a molts, la qual cosa va facilitar la creació de grans imperis, governats per reis i faraons. Van florir les arts i les ciències; els sacerdots determinaven el moment òptim per a la sembra i la sega, d’acord amb els astres. La possibilitat de disposar d’aliment abundant va ajudar a crear grans exèrcits.

En les ribes orientals del Mediterrani van aparèixer els pobles de mercaders que, en les seves embarcacions a rem, acudien a la península Ibèrica a la recerca de matèries primeres per a la fabricació d’útils i armes de coure i bronze, a fi de comerciar amb tota mena de productes. El gran regne del Tartessos es va especialitzar en la producció del bronze, a partir del coure extret de les mines de Huelva, de l’estany procedent de les illes britàniques i de la fosa de ferralla.

I de sobte es va produir un miracle. Al voltant de l’any 500 aC en algunes petites ciutats gregues enriquides pel comerç va néixer la democràcia, és a dir, el poder en aquestes ciutats va començar a estar en mans dels ciutadans.

Els ciutadans eren pocs, ja que no votaven les dones i tampoc els humils o els esclaus, però en aquesta nova forma d’organització social el poder ja no estava en mans d’un personatge que governés al seu capritx. Allí va néixer la nostra cultura, que els mercaders grecs van expandir per tot el Mediterrani.

Alexandre el Gran (Pella 356 aC / Babilònia 323 aC) va conquerir tot el món conegut, portant la cultura grega fins als confins de l’Índia, Aràbia i el desert africà, després de derrotar i conquistar els imperis persa i egipci.

A la seva mort, l’imperi d’Alexandre el Gran es va repartir entre els seus generals. Ptolemeu es va nomenar faraó d’Egipte i va traslladar la cort a la recentment fundada ciutat d’Alexandria. La reina Cleòpatra va pertànyer a la dinastia dels Ptolomeus, i era per tant d’origen grec.

La biblioteca d’Alexandria va recopilar més de 900.000 textos antics, que van cremar majoritàriament en l’incendi de l’any 48 aC, per la qual cosa es va perdre entre les flames la memòria de moltes civilitzacions mil·lenàries.

A poc a poc, la ciutat de Roma va anar creixent i estenent el seu poder. Gràcies a la seva perfecta organització i al seu disciplinat exèrcit, va aconseguir imposar-se a tots els pobles coneguts i unir-los sota una mateixa llengua i cultura fins a constituir un enorme imperi.

Quan l’any 476 es va produir la caiguda definitiva de l’imperi romà d’Occident, i la foscor i la misèria es van estendre per gran part d’Europa, la llum de la nostra cultura va continuar encesa a Constantinoble, Damasc, Alexandria i Bagdad.

En aquests i altres llocs del món àrab, savis i erudits àrabs van desenvolupar els ensenyaments rebuts dels grecs i romans que van habitar aquelles terres i dels quals molts descendien.

Un dels savis àrabs més importants va ser Abu Abdala Muhamad Al-Jwarizmi, conegut com el pare de l’Àlgebra, introductor dels números aràbics, que per primera vegada incloïen el número zero.

Presentació PowerPoint creat per Paquita Raso en Slideplayer

Terribles desgràcies van assolar Europa. Pestes, guerres i desolació van reduir la seva població i moltes regions van quedar despoblades.

Les ciutats es van abandonar, es van cremar biblioteques i es van destruir els temples, i les seves pedres glorioses van ser catau d’escorpins i escurçons. Només en els monestirs, fundats acatant les regles d’un romà anomenat Benet de Núrsia, els monjos van continuar conservant la memòria dels temps antics, i l’ús del llatí, l’idioma de l’imperi romà.